Des de les repúbliques itàliques es va propagar cap a la Península Ibèrica i d'aquí, a través dels missioners, cap al Nou Món, on la van adaptar per tal d'atreure l'atenció dels indis i evangelitzar-los. Així, l'olla de terrissa, es va convertir en una estrella de set puntes, on cada punta representava un pecat capital. El fidel, amb els ulls embenats - en una clara al·legoria a la fe - havia de colpejar l'estrella, per tal de fer sortir del seu interior les meravelles que Déu ens oferia al paradís.
Aquí a casa nostra, durant el primer diumenge de quaresma, molts pobles feien el ball de la pinyata (nom procedent de l'italià pignatta 'olla', derivat de pigna 'pinya' per la forma de pinya d'algunes olles antigues). Consistia en balls que s'acabaven amb el trencament d'una o dues olles farcides de dolços o petits regals. Normalment era el ball de final de carnaval, però el fet que es fes el primer diumenge de quaresma feia que moltes famílies no deixessin assistir els seus fadrins i fadrines per ser ja en temps quaresmal.
Imatge::http://fotos.hispavista.com/presentacionAlbum/visualizarFoto/index.phtml?idFoto=639155&nombreAlbum=llavaneres&orden=
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada