BRETOLADA QUE ENS DOL PROFUNDAMENT

Ja fa uns dies que ens van trencar els vidres de l'aparador, les lleixes i gran part de l'assortit de figures de terrissa pel Pessebre, antigues i actuals, que s'hi trobaven.

Total, una bretolada gratuïta que ens ha fet molt de mal.

http://www.emporda.info/sucessos/2013/11/26/bretols-destrossen-laparador-duna-botiga/218367.html

El Pessebre i els caganers... a CAN ROSA!

caganers de la Via Catalana

Via Catalana, tram 0´01 a Can Rosa de Figueres ;)

Olles, olles de vi blanc

Olles, olles de vi blanc, totes són plenes de fang...

Sobre líquids i recipients

Tupins, ensats, gerres, figuetes, càntirs, gibrelletes, ampolles, flascons, decantadors, gots i vasos, porrons i orinals, i un llarg etcètera. Tot per als millors líquids i beuratges.

Centenars de clàssics actuals

Tenim un munt de dissenys en diversos idiomes ;)

Trobeu l'espia?

Gots, copes i molt més!

Gots i copes per a còctels, pera a begudes tradicionals o de col·lecció.

Un cop acabada la RATAFIA... a embotellar!

Per a qui ja hagi enllestit la seva ratafia casolana... recordeu que tenim un munt d'ampolles diferents, actuals i antigues, per a presentar-la. Que vagi de gust!

Dues instantànies, un mateix carrer.

Càntirs d'estiu, aigua fresca al nostre niu!

Ja tenim càntirs grossos de nevera...

... i càntirs d'estiu de tota mena.

Bon estiu, bona festa major, i tal com resa la dita: "Càntir de vi per barba, i fora borratxeres".
Salut!

Figueres fa una pudor molt divertida...

El Club Figuerenc de la Caca: Dalí i Gala, en Berruga, i la Colla Castellera caganers ;)

TRENQUEM L'OLLA!

Segurament molts heu sentit a parlar de la pinyata o el joc de trencar una olla amb els ulls tapats, un dels jocs de cucanya més coneguts i internacionals. Però el seu origen és força desconegut. La seva procedència es creu que ve de la Xina medieval on l'utilitzaven per a les celebracions de l'any nou. Així ens ho explica el famós comerciant venecià Marco Polo, el qual va portar aquesta tradició a Itàlia, adaptant-la a la festivitat de la quaresma.

Des de les repúbliques itàliques es va propagar cap a la Península Ibèrica i d'aquí, a través dels missioners, cap al Nou Món, on la van adaptar per tal d'atreure l'atenció dels indis i evangelitzar-los. Així, l'olla de terrissa, es va convertir en una estrella de set puntes, on cada punta representava un pecat capital. El fidel, amb els ulls embenats - en una clara al·legoria a la fe - havia de colpejar l'estrella, per tal de fer sortir del seu interior les meravelles que Déu ens oferia al paradís.

Aquí a casa nostra, durant el primer diumenge de quaresma, molts pobles feien el ball de la pinyata (nom procedent de l'italià pignatta 'olla', derivat de pigna 'pinya' per la forma de pinya d'algunes olles antigues). Consistia en balls que s'acabaven amb el trencament d'una o dues olles farcides de dolços o petits regals. Normalment era el ball de final de carnaval, però el fet que es fes el primer diumenge de quaresma feia que moltes famílies no deixessin assistir els seus fadrins i fadrines per ser ja en temps quaresmal.

Imatge::http://fotos.hispavista.com/presentacionAlbum/visualizarFoto/index.phtml?idFoto=639155&nombreAlbum=llavaneres&orden=

Porrons i porrones

Al porró, d'origen medieval, antigament se l'anomenava "meitadella". Sovint eren fets de terrissa. Ara bé, sabeu la diferència entre un porró i una porrona?

Foto: detall de l'exposició de porrons de Can Rosa Terrisser, a Figueres.

Ambdós presenten un cos bulbós (heus aquí l'origen etimològic del mot, segons Amades: del llatí porrum; és a dir all). El porró, però, presenta el mànec cap a enfora, mentre que a la porrona el veiem dret, completament vertical.

En trobareu de tot tipus i mides a Can Rosa de Figueres (en vidre reciclat a màquina i vidre bufat artesà).

POTS i RATAFIA

S'acosta el temps de fer RATAFIA... i heus aquí un pot (a casa nostra en trobareu de 4 de 8 i de 12 litres).